Vaig veure fonoll verdós
estès damunt una roca.
¿Per una cosa tan poca
te n’ets anat tan queixós?

Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

¿Te recordes, l’any passat,
que arròs sec sols no volies?
I ara te menjaries
un ase vei refuat.