-Si vos toquen a sa porta
per casar, digau que sí.
I si és viudo, digau-lí
que pens en sa dona morta.
-Ja pens en sa dona morta,
però no me’n puc servir.
Jo som vengut per aquí
a cercar lo que m’importa:
i si tu no estàs resolta,
jo faré altre camí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1831
III
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
Sa fruita verda m’esmussa,
ses cireres i es murtons.
Aquest jove, p’es garrons,
du caguerades de puça.
Un dia que plou i pitja,
qualcú es banya, i em sap greu.
Jo voldria tornar Déu
per donar a s’estimat meu,
cada instant, lo que ell desitja.