Si m’havia de casar ambe qui no tenc quimera, me’n prendria com Sant Pere, que se va fer canalera a los seus uis, de plorar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1788
III
Ses pedres d’es meu carrer me faran de testimoni: tant de bé vui an En Toni com an es moros d’Alger.
S’altre dia dues saupes se n’anaven de camí; sa més petita va dir a sa més gran:-¿Per què paupes?
La lluna la bruna, vestida de dol, son pare li pega, sa mare no ho vol.