Si m’havia de casar ambe qui no tenc quimera, me’n prendria com Sant Pere, que se va fer canalera a los seus uis, de plorar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1788
III
Quin solei tan emplomat cau damunt s’esquena meva! Bartomeu, damunt sa teva, Déu, ¿que se n'és descuidat?
Direu an es segadors que aprenguin de lligar bé: cada garba un porcell té i qualcuna en mena dos.
Madò Molla assoleiava es fonoi dins un platet; hi anava un busqueret i tot l’hi espipellava.