Si l’any qui ve som casada,
a Lluc tenc promès d’anar;
i en esser en Es Barracar,
anar-hi d’agenoiada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Selva
Núm de glosa
1785
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sega, sega, pendanguera,
sega, sega, pendangot,
fins que faci sabonera
per davant i per darrere
tres pams damunt es cassot.
En Jaume d’es saboner
la Sang preciosa treia
i s’exclamava i deia:
Enc que em fonga com a cera,
encara no amollaré.
Jo som una coïdora
que m’agrada sa solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perque estic enamorada.
Tradicionari de Mallorca
