Siga bord, siga xueta,
que vénga, que em vui casar,
que estic cansada d’estar
de los meus majors estreta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1765
III
Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.
L’any qui ve no segaré
ni a jornal ni a escarada,
perque ja seré casada
i es pa de s’homo tendré.
Pere Nofre, Pere Nofre!
Pere Nofre Garbaió!
Per això Nostro Senyor
en ets uis te posà brossa.