Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1752
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com pens en sa lleugeresa
que tenia essent fadrí!
Per llarg que fos es camí,
jamai tenia peresa.
D’un roser surt una espina
i d’una espina una flor.
De lo que tenia por
som estat ferit, Martina.
-Martineta,
¿a on vas?
- A misseta.
-¿M’estojaràs
una cadireta?
-Si n’hi ha.
-Ajoneia’t
que ve un combregar.
Tradicionari de Mallorca
