Altres cançons relacionades
Jo de ben propet l’hi deia,
petit, just que ella ho sentís,
i tenia es front més llis,
que jo sa cara m’hi veia.
Garrida, l’art és gelós
i la somada feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.
S’estimat a mi em descansa:
diu que no festejaré;
i jo per ell no perdré
ningun sopar, d’enyorança.
Tradicionari de Mallorca
