Un temps, com jo era jove,
passava es temps fent cançons,
i ara, amb dos esperons,
es cavall no puc fer córrer.

-Jo tenc es cap que em fa mal
de tanta pena sentir.
-Mon pare, si ho deis per mi,
que no em vulgueu mantenir,
me’n niré a estar a l’hospital.

Pere Antoni, jo et duc noves
de sa teva enamorada:
a dins es llit l’he deixada
que un capellà li diu coses,
i es metge que dues hores
de vida no li ha dada.