S’altre dia em varen dir
si me volia casar.
Per una oreia m’entrà
i per s’altrà me sortí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1701
III
A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Tenc una guerrera nova
que em deverteix s’estimat,
i com ve que està cansat
de rallar amb mi, amb ella hi prova.