Jo festejava a Llubí
una al•lota, nom Teresa,
que de menjar té peresa,
i, com té son, de dormir.

La gent de Llubí braveja
En Jordi de Son Catiu,
i la gent d’Alaró diu
que homo més destre i viu,
amb rodes, no se’n passeja
i sempre du sa corretja
fermada en es darrer piu.

Sa meva amor té blat vei
i xeixa que es vol corcar,
i no la se vol menjar
que no siguem jo i ella.