Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.

Si som paraire, no ho planc,
perque és un ofici honrat;
i, si d’oli vaig untat,
es gerrers hi van de fang.

Encara que em veis anar
amb brusa manacorera,
tateix som felanitxera
i habitadora d’Artà.