Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Núm de glosa
1666
Volum
III
Altres cançons relacionades
De ses cases de Corbera
sentien es devessei.
Sa meva xicolatera
fa es xicolate vermei.
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Jo mai m’haguera pensat
que fosses tan atrevida,
que baratasses sa nina
amb una peça de drap.
Tradicionari de Mallorca
