El pobre pare cansat,
quan torna de trebaiar,
no troba cuit es sopar
ni cap plat hi ha escurat.
L’homo se queda enganat
i se cansa d’esperar
que ella torn de passejar
amb sa fia i s’estinat.
Sa dona, cara tristeta,
li diu: -¿Que estàs enfadat?
I li fa es sopar aviat:
-Trobes que m’he estorbadeta?-
I li toca sa galteta,
i ja el me té aconhortat.
Com ell estarà colgat,
tornaran a fer volteta.
S’homo queda dins es llit,
rebut, prova de dormir,
i sa dona pren camí
amb sa fia, aquella nit,
cerca qui cerca, amb delit,
per porer-se devertir,
foraster o mallorquí,
un genre gran o petit.
Es dissabte, en arribar,
troba sa dona arrufada,
i li diu: -¿No estàs trempada?
I ella li para sa mà:
-Da’m es doblers per pagar
sa setmana que hem passada,
que jo estic tota enfadada
d’es gasto que aquí s’hi fa!-
S’homo queda dents estretes
i arriba fastidiat
de sa feina, tot suat;
li dóna devuit pessetes
que, per flocs i banderetes,
sa dona li té gastat.
No basta quant ha guanyat
per pagra es flocs i ses vetes!
I diu el pobre enganat:
-Per estimar ses faldetes!

Ya vienen las monjas
llenas de toronjas,
no pueden pasar
por el río de la mar.
Por una, pasan dos,
pasa la Madre de Dios.
Con su caballito blanco,
alumbraba todo el campo,
campo mayor
de San Salvador.
Ha dicho guerrero
que le peguen fuego
a la casa de San Diego,
Sino que salte la niña
del mecedor.
A que sí, a que no:
en mi casa mando yo!
Tres palomitas
en un palomar
que suben y bajan
al pie del altar.

Si voleu menjar brutor,
anireu a Vinagrella:
trobareu dins s’escudella
qualque tronxo de col veia
més gruixat que un espigó.
Per dos aumutets de faves,
posen mig quintar de col
i dues gerres de brou:
mirau quines estubades!