Altres cançons relacionades
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.
Criada la vui, criada;
no criada de senyors:
de son pare i de sa mare
i d’ets seus superiors.
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Tradicionari de Mallorca
