Sa vostra fia fa cendra
d’ençà que jo me’n depart.
I ara que duc es jac llarg
deis que no em voleu per gendre.

Si no puc alcançar-vos,
que no hi valguen ets empenyos,
estimada, per lo menos
deixau-me estar prop de vós.

No em véngues amb parendengues;
enguany no és any de casar.
Jo en sé una que va dar,
perque la fessen ballar,
ses sabates d’es diumenges.