Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.

Per vós, ramell de pintures,
he passat penes bastants;
que vénguen dos capellans,
després quatre cristians
amb so baül en ses mans
per donar-me sepultura.
Jo no tenc hora segura
com veig la vostra hermosura
de perles i diamants.

Estava que m’abrasava
per l’amor d’un jovenet;
com més bevia, més set;
s’aigo no m’assaciava.