Des d’aquí fins an el Carme
‘niria de genoions
per porer guanyar dos dons:
el cel, i lo teu cos, Jaume.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Santa Margalida
Camp Semàntic
Cel i infern, Cos humà, Desig, Devocionari i advocacions, Erotisme velat, esglésies, Passió i enamorament, Peripècia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
385
Volum
I
Núm de pàgina
56
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Tradicionari de Mallorca
