Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.

Tonina-Aina, amb alegria
rebràs de sa meva mà
comandacions que hi ha
d’un jove que ausent està
de sa teva companyia.

Aqueixa ratapinyada
qui està damunt can Perrí
hasta i tot m’envià a dir:
du’m cenra per sa bugada.