Mu mare, si no em casau,
jo mateixa em casaré:
vós teniu lo que heu mester
i a mi me perllongau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
1544
Volum
III
Altres cançons relacionades
Bona nit, ma enamorada;
me’n vaig a colgar amb recel;
ja s’és mort aquell estel
que em dava l’hora indicada.
En es capell duràs borles
el temps que seràs fadrí.
Tan possible és casar-t’hí
com arribar a posseir
sa rectoria d’Esporles.
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Tradicionari de Mallorca
