M’han dit, Colau Pariret, que t’havies de casar. Es meu cor rebentarà baix d’es teus peus, ramellet.
Casament. Noces. Dot
Artà
Quan jo seré molinera d’es molí de La Real, me faré un davantal de fuies de llimonera.
Un dia devora es foc em dares s’aumud per seure, i ara m’acabes d’ajeure amb so rebosillo groc.
Estimada, cara d’or, prenda volguda i garrida, da’m una gota de vida. ¿Que és de bronzo, lo teu cor?
