Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.

Quantes vegades t’he dit:
-Mon bé, ¿vols que mos casem?-
I sempre em dius: -Ja ho veurem!-
¿O esperes altre partit?

Al•lota, perque ets polida
me fas redoblar s’amor;
de tu n’he d’esser senyor
m’ha de costar la vida.