La mar blava m’enamora;
la mir i la torn mirar.
Fadrineta qui s’enyora
amb mi no se pot casar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Binissalem
1754
III
En veure fadrí atrevit,
si té vergonya, és molt poca.
També hi ha qualque soca
que és verda i té es cor podrit;
i llavò qualque cabrit
que se’n va de roca en roca,
i jo encara som al•lota
i no tenc es seny complit.
Pegau una sempenteta
a s’escarader petit.
Si no la pot tomar, dic,
que passi i la deixi dreta.
Amb sa fauç m’he fet un tai,
da’m un bocí de gonella.
Bé va fer no segar ella;
jo no n’haguera après mai!