Jo vui dar la despedida
a lo meu fadrinejar,
perque casada he d’estar
i hauré de mudar de vida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1452
III
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.
Jo vaig començar per riure
a tenir-te passió,
i ara em trob de l’amor
tan encès que no puc viure.