Jo vui dar la despedida
a lo meu fadrinejar,
perque casada he d’estar
i hauré de mudar de vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1452
Volum
III
Altres cançons relacionades
A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!
Molta de gent se pensava
s’estimat m’havia pres:
hi va anar dos pics o tres
perque jo l’hi enviava.
Quan sabràs que seré morta,
enterrada i quant hi ha,
l’ànima en tu pensarà.
Considera si estic forta!
Tradicionari de Mallorca
