A sa meva enamorada
tothom li diu “es tresor”;
jo li dic que és una flor
coïda de matinada.

Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.

En venir lo mes de maig
volen puntejar guiterres.
Cadascú se’n va amb ses seves
i jo amb ses meves me’n vaig.