Jo m’he de casar amb un pobre;
mu mare, ¿que no ho sabeu?
Per això vui que em faceu
sabates i molta roba.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
1729
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Sóller són ses taronges,
per una que n’he mester.
¿Com pot ser que amb un dobler
facen un convent de monges?
Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
Sa meva al·lota no vol
que vaja pus de tavernes.
Jo li dic: -Tu no em governes;
tothom va per allà on vol.
Tradicionari de Mallorca
