Jo et trob guapa i reguapa,
amorosa en so parlar.
Jo i tu mos hem de casar,
si el Bon Jesús no mos mata.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Binissalem
1721
III
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!
La vida dondaina,
la vida dondé.
Això serà vostro
si no ho he mester.
L’amo, jo tenc un trebai:
si no el vos dic, no el sabreu:
com més m’atropellareu,
jo faré manco que mai.