Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
Més informació
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Erotisme velat, Fets meravellosos o màgics, Floretes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7b
Rima
Consonant
Versos
4
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Tradicionari de Mallorca
