Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1411
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.
Jo vaig a salts i a bots
per seguir l’antiguedat.
En Butxacol Cappelat
que és es més vei de tots.
Com te festejava a tu,
no em pagava dur bufanda;
ara festeig a altra banda,
garrideta, i en puc dur.
Tradicionari de Mallorca
