Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Esporles
Núm de glosa
1714
Volum
III
Altres cançons relacionades
S’ase meu jo el tenc criat:
quan me sent, tot d’una ve;
és de sa talent que té;
no el tenim gens desganat.
- Tu qui fas de primatxer
i pretens fent fantasies,
què va que no m’endevines
un ase quants d’ossos té!
-Jesucrist morí en la creu,
i jo en sé l’hora i el dia,
no sé tal porqueria,
però poc me costaria
escorxar-te i sebre-hu.
De Valldemossa partia
per avall per S’Esgleieta;
com veren sa pageseta,
ningú del món la volia.
Tradicionari de Mallorca
