Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Esporles
1714
III
Segam dins es pedregot
d’es camí nou d’Aubocassa.
Jordi, a ca qui no caça,
da-li tronc. Mal aire el toc!
A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
Tu em donaves entenent,
com a sa casa venies,
que blat i xeixa tenies
p’es nostro manteniment.