Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Esporles
Núm de glosa
1714
Volum
III
Altres cançons relacionades
Desfeta,
¿qui t’ha feta?
Mal te fongués
com la rosa en el roser.
En nom de Santa Llucia,
aquesta desfeta no hi sia;
en nom de la Santíssima Trinidat,
que aquest mal sia curat.
S’altre dia un bacallà
mos volia fer una crida
per curar-se sa pipida
que dugué d’es Capdellà.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Tradicionari de Mallorca
