Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Esporles
1714
III
Noltros no venim encara,
l’amo En Pep, per festejar:
venim per riure i folgar
i per burlar de la casa.
Adiós! ¿Així passau?
I jo tan enamorada!
Quina vida tan sobrada,
estimat meu, que me dau!
Fadrins, si anau a Canet,
no pugeu a ses lliteres,
que hi ha puces satgeteres
que duen picarolet.
N’hi ha una amb una esquella
que no té por de ningú.
¿Voldràs que hi anem jo i tu
i la durem a bè-xella?