Es dia que et casaràs,
si pots, envia-m’ho a dir:
si el conec, diamant fi,
sabré si bon partit fas,
i llavò un present tendràs
per recordança de mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Manacor
Núm de glosa
1671
Volum
III
Altres cançons relacionades
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content
i a mi trista me deixares.
La noble ciutat d’Eivissa
és una ciutat real
perque tot l’any hi ha figues
sense haver-hi figueral.
Tradicionari de Mallorca
