Es dia que et casaràs,
si pots, envia-m’ho a dir:
si el conec, diamant fi,
sabré si bon partit fas,
i llavò un present tendràs
per recordança de mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Manacor
Núm de glosa
1671
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿Coneixeu En Lloatxim
que fa de llavorador,
i llavora un politxó
tant si és gruixat com si és prim?
Carta, ves-te’n aviada
p’es camí de Manacor,
i diràs a mon tresor
que s’oliva s’ha acabada.
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Tradicionari de Mallorca
