Es dia que et casaràs,
si pots, envia-m’ho a dir:
si el conec, diamant fi,
sabré si bon partit fas,
i llavò un present tendràs
per recordança de mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Manacor
1671
III
Que molts anys, si Déu ho vol,
vegem aquesta diada
amb salut, madona honrada;
amb salut, cara de sol.
A dalt es Pont d’Inca
hi ha un gorrió.
Dau-li aigo fresca,
cantarà millor.
Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.