Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.

Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.

Quinze dies anit fa
que s'estimat no és vengut.
¿Que no deu tenir salut,
o no deu voler tornar?