En Tòfol Julianet, diuen que se vol casar. Sa mare diu:-Tofolet, jo doblers no te’n puc dar.- Ell se va posar a plorar i va dir que se’n ’niria a casar-se amb Na Maria, que és sa més guapa d’Artà.
Casament. Noces. Dot
Artà
Jo i sa meva doneta tots solets mos hi pegam, i en venir es vespre lligam set garbes y una restreta.
Tix-tix, fam fam. Mestresseta, ¿berenam?
Una pera, dues peres, tres peres fan un ramell. Oh Miquelet d’es meu cor, vine aquí i para es capell.
