En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1656
Volum
III
Altres cançons relacionades
Garrideta, es confessor
amb qui vos confessareu,
vos dirà que no hi torneu
a fer penar el servidor.
Horrendo estava es xaloc
i dins es migjorn tronava;
es llebeig amenaçava;
es ponent posat estava;
es mestral jugava es joc
i sa tramuntana estava
a punt de toc i retoc.
Si les ales del meu cor
fossen de plomes, Maria,
cada mitja hora vendria
a veure’t, volgut tresor.
Tradicionari de Mallorca
