Damunt es Coll de Morell
vaig trobar lo que cercava:
dues roses i un clavell
i una treneta blava.
Garrida, vós sereu causa
que tan jove me perdré:
si vos casau amb un altre,
al món renunciaré.
¿Què he de fer d’es garbo teu,
de ton aire preciós?
¿Què he de fer de mirar-vós?
De quant veig, no hi ha res meu.