Si t’has deixat de venir,
per amor no faç pregaris;
jo passaré més rosaris,
saltiris i novenaris,
que no pensis més en mi.

Pega cossa an es llençol,
aixeca’t i vine a obrir,
que En Llorenç és assuquí,
aquell qui tant de bé et vol!

Maria-Aina, no en tens gaire
de porer riure de mi:
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.