Es bestiar de Sa Vall
no du tantes lleteroles,
estimada, com tu et poses
en haver d’anar a un ball.
Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
almanco puc convidar
un germà meu a dinar,
i Ell no, perque no en té.
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.