Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Esporles
Núm de glosa
1270
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
Tradicionari de Mallorca
