L’any passat en aquest temps,
si em colgava, no dormia,
esperant de cada dia
sebre los teus pensaments.

Jo estic llogat a Son Mas;
sempre guard per ses voreres.
Margalida Torrenteres,
tu qui tens ses mans lleugeres,
vine aquí i m’afaitaràs.

Te deus pensar, perque ets rossa,
que tothom te vulga bé.
Dones com tu, en trobaré
sense dobler dins sa bossa.