Del món s’ha romput un pern
i un de nou n’han de posar.
Si m’havia de casar,
més amaria cremar
dins ses calderes d’infern.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sineu
1258
III
Adiós, guapes pintures,
regalo de los meus uis;
amb so mirar vos ne duis
es cor de ses criatures!
Es morts, com són enterrats,
no han de mester vetlades.
Ses dones, com són casades,
si volen esser honrades,
no han de mester estimats.
Ses venes de lo cor meu
s’aprimen com una veta.
Jo som aquella animeta
perduda per compte teu.