Com jo veig sa bancalada, ver-me casat me sap greu: això n’és maina de Déu que del cel ha davallada!
Casament. Noces. Dot
Artà
Com jo duc sa roba nova, me pos davant es mirai. A l’amo d’es Rafal Pai l’han passat a Sa Canova.
La nau teniu en el port carregada de forment, per tots serà bona sort usar amb vós lliberalment
An es viudo, Catalina, da-li es joc per escampat: clavell que altri ha olorat ja no fa s’olor tan fina.
