Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1238
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vuit dies és campador
s’estar de vós departat;
però quinze ja és sobrat
i em causa pena i tristor.
Un aucell que vol fer es niu
tragina paies de pressa.
Al•loteta, ets de peça!
Es el meu cor qui t’ho diu.
¿Que tenies por de moros,
que tan dejorn t’has colgada?
Oh, mal t’haguessen tapada
de terra, així com es porros!
Tradicionari de Mallorca
