Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1238
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo estava a sa plaça i seia
i cercava despatxar;
tothom qui passava deia:
-Bons pebres teniu, germà!
Saps que estic d’enamorada,
Juan, i tu no ho coneixs!
Sa teva amor m’és entrada
fins a s’arrel d’es cabeis.
Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Tradicionari de Mallorca
