Com jo veig sa bancalada,

Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1238

Volum

III

Altres cançons relacionades

Per esser bon boveret,
has de fer bona llaurada:
mena s’arada trempada,
llaura fondo, prim i dret.

Jo voldria, Catalina,
que el Bon Jesús te’n dugués,
de lliris i clavellers
i roses d’Alejandria.

Baix d’una figuera blanca
hi havia un moro groc
que menjava coques frites
muiadetes dins arrop.