Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1238
Volum
III
Altres cançons relacionades
L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
–Jo t’acabaria tota,
besant, si em deixaves fer.
–Val Déu, i que ets de grosser!
¿Que et penses que sia coca?
Com es vetla-recent nius
d’aquells que no tenen plomes!
Com es vetla-recent gomes!
Tu ments i no saps què dius.
Tradicionari de Mallorca
