Com jo veig sa bancalada,

Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1238

Volum

III

Altres cançons relacionades

Es meu conco cappelat
a l’instant se morirà.
¿Sabeu què me deixarà?
Es quatre cabeis d’es cap.

Jo tenc tanta d’alegria
com un que l’han de penjar
i sentenciat està
a la una, i és migdia.

Es qui no el sega, l’arranca
i així tots trebaiam.
Si acabam per Sant Juan
anirem a sa Font Santa.