Com jo i vós serem parents
mai mos hem de baraiar,
sinó que sempre hem d’estar
com un pasco, de contents.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sant Joan
1589
III
Es puput i es mussol
tots dos fan una tonada:
es puput canta amb so sol
i es mussol de vetlada.
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Bona series, torrera,
per dur s’extremunció:
no hi hauria malalt, no,
que rebés Nostro Senyor,
si la mort no n’era enrere.