Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1225
III
L’any qui ve no segaré
ni a jornal ni a escarada,
perque ja seré casada
i es pa de s’homo tendré.
S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.
A Son Ramis, saps quin bull!
tots es fadrins hi fan pressa.
Allà on veuen que vessa
van a fer-hi caramull.