Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Núm de glosa
1225
Volum
III
Altres cançons relacionades
En sentir ses xeremies
un cavall no es pot sofrir.
Dos mestres varen venir
de Ciutat i varen dir
que l’iglèsi’ de Llubí
l’haguessen feta en vuit dies.
Un temps, quan me festejaves,
duies camisa de llista,
i ara que la dus blanca,
quan me veus, cales sa vista.
¿Com me pagaràs, Francisca,
ses males nits que ara pas?
Hauràs de venir a Son Mas
a aidar-me a coir llentrisca.
Tradicionari de Mallorca
