Un dia em trobaran morta
amb sos ulls girats al cel,
si s’amor no m’aconhorta
que he posada amb En Miquel.

Perque sou tendra d’edat,
no volen que amb mi ralleu.
Jo confii que granareu,
sa jove, i si vós voleu,
a mi sempre em trobereu
firme,qui no hauré mudat.
Però teniu piedat,
que veis que m’heu carregat,
massa feixuga, sa creu.
Sa creu que m’heu carregada
amb bon gust l’abraçaré.
Confiau, polit roser,
que s’amor no mudaré
fins que us hagin publicada.

Una cosa com un gerret,
que com el toquen s’alça dret.
El pestell.