An es viudo, Catalina, da-li es joc per escampat: clavell que altri ha olorat ja no fa s’olor tan fina.
Casament. Noces. Dot
Artà
Bartomeu, Bartomeuet, Jesús, que em costes de pena! En es port de Cartagena aniria per veure’t.
Mu mare me diu “bandera” i jo trob que té raó: ses banderes són honrades per anar a sa processó.
Ses Aines són melindroses; ses Catalines, molt vanes; ‘preciades ses Juanes; ses Tonines, verinoses.
