An es viudo, Catalina,
da-li es joc per escampat:
clavell que altri ha olorat
ja no fa s’olor tan fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1165
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vostros uis són dos turments,
i jo som la turmentada:
jo som la que visc privada
de tots mos devertiments.
Bon vent i seguit, Senyora,
sols que no sia mestral,
que aquest vent que fa és tan mal
que sa terra i tot tremola.
Jo no me cans de mirar
a s’enfront d’una tafona
perque hi habita es qui em dóna
més aliment que es menjar.
Tradicionari de Mallorca
