An el gloriós Sant Nofre
me voldria comanar,
perque en ’ver-me de casar
no em doni s’homo carxofa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
1164
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?
Uns quants dies festejaren
aquells dos enamorats,
però després, de cansats,
a l’esglési’ se casaren.
Acabat es matrimoni,
ja s’acaba s’alegria:
viuen amb poca alegria
perque ja hi balla el dimoni.
A sa muntanya hi ha murta
qui de tot l’any no floreix;
al•lota, no sé com és
que tens sa coa tan curta.
Tradicionari de Mallorca
