De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.