Amor, no sospirs ni plors
ni temis si estràs bé,
que, quan pa ja no tendré,
per aliment te daré
gotes de sang del meu cos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1534
III
Es coneixedor, estimada,
que an es soldats voleu bé:
anau de corter en corter
a veure qual és que té
sa cara més ben posada.
Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
Es puput vui engegar:
que se’n vagi a sa vorera,
i en haver d’espigolar,
puput, ja em vendràs darrere.