Al•lotetes, casau-vós;
no espereu el temps més tard,
que es blat, segant-lo verdós,
ret més i n’és profitós,
i per vendre més gallard.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1152
Volum
III
Altres cançons relacionades
Diràs a la vida mia
que estic trista i d’ell me queix;
si té feines, que les deix;
jo també les deixaria.
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Engarrota allà on cau;
es viatge va alambor.
Mestre Macià Patró,
¿que trobau es vi millor
que no la comunió
dia que vos confessau?
Tradicionari de Mallorca
