A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.

A Aubocasse un segador
i a Son Pou una amitgera,
davall davall li té amor
d’aquella més vertadera.

Demà vespre, que és dissabte,
si pots, vine dejornet,
i en esser-hi, aprofitè’t,
no ho estogis per un altre,
que, si no, hauràs d’estar dret
fins que s’aixecarà s’altre.