Jo no mirava es quarter
d’es soldats, s’altra diassa,
i ara no don cap passa
que no pens en vós, mon bé.

-Mumareta, anau a missa, jo us aguiaré es dinar.
Sa mareta se’n va a missa, tota sola la deixà.
Com sa mare surt de missa, ai, N’Aineta no hi trobà!
I pregunta a ses veinades: -¿L’hauríeu vista passar?
-Ja deu fer cosa d’una hora, l’hem vista amb so capità,
tota vestideta d’homo i amb so fussell en sa mà.-
I sa mare, ben resolta, a ca’s capità se’n va:
-Senyor capità, venia per un favor demanar.-
Com n’Aineta sent sa mare, descarada es presentà:
-Mumare, ja no som vostra , que ara som d’es capità.
El meu capità és bon homo i jo amb ell me vui casar.
Si a cas ell no em volia , mai me desempararà.
Si a cas me desemparava, botiga me posarà
de tomàtigues i pebres i també de bacallà.

Cara de dos mil estrelles,
no em torbis l’enteniment.
Jo me pens tenir present
les onze mil meravelles.