-Això és pena que jo tenc-
sa mare deia a sa fia;
-Si et cases i no l’avens,
s’ha acabada s’alegria!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1137
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cadascú en es redol seu,
que procuri fer bondat;
que entrar a l’eternidat,
si mos troben en pecat,
sé cert que mos sabrà greu.
Ses al•lotes de Bunyola,
com se’n van a confessar,
diuen an es capellà:
-No vull jeure tota sola.
Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!
Tradicionari de Mallorca
