Ai, ai, ai, Catalineta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sineu
1517
III
A la una canta es gall;
i a les dues, sa gallina;
a les tres, es ronssinyol,
i a les quatre ja és de dia.
Jesús, de Son Fogueró!
Que estic d’enfogueronada!
Si un pic som a sa casa
i en fan a ca sa veinada,
no sortiré a mirar-lo.
Ja sé, amor que vós direu
que som pobret d’heretat;
sa meva esquena fa blat
per pastar com vós voldreu.