Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser!
Si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.
Vós teniu la color hermosa
i a mi la meu mostrau agra;
vos ne pren com l’argelaga,
flor gallarda i espinosa.
Tant m’és possible mudar
s’amor que en tu he posada,
com una gulla escossada
enmig de la mar sembrada
treure branques i arrelar.