Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!

Tan possible és es mudar
s’amor que he posada amb ella,
com fregir dins una pella
escorxes de vinagrella
baix d’es fondo de la mar.

Jo no m’atur de cantar
en camella i damunt s’ase,
i m’en vaig de casa en casa
baratant farina amb pa.