Quan pas p’es vostro carrer,
s’estel més alt m’il·lumina.
Que és de venturós qui té
paraula d’una fadrina!

La vostra sabiduria
aigo de lo meu cor treu;
d’allà on llevau es peu,
estimat, jo hi besaria.

¿A on és aquell afuero,
Tomeu, que havies cobrat?
Deies que, en esser en es blat,
em daries un atac
com es de l’any passat
Carlos quinto a l’Espartero.